La Fundació

La Fundació Capítol VI – Carta Oberta sobre l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Finalment, i mode de conclusió, la secció sindical de la CGT a l’ICGC ha fet arribar la següent carta als i les diferents membres del consell rector.  

Benvolgut/da Sr/a. 

Vostè rep aquesta sol·licitud en tant que forma part del Consell Rector de l’ICGC, òrgan superior col·legiat de govern, direcció i control de l’ens (ICGC), i per tant amb capacitat de fer complir i executar, al director de l’ICGC, els acords del Consell Rector. El nostre objectiu és posar en el seu coneixement el que anomenarem CAS CARTOGRÀFIC. 

EXPOSEM 

El motiu de la present sol·licitud és deu a que el sistema no ha funcionat. El sistema, entès com a regles que organitzen la societat, aquest sistema no ha donat resposta als fets que exposarem a continuació. 

  1. Entre els anys 2013 i 2015 l’Oficina Antifrau de Catalunya va iniciar la fase d’ investigació arran d’una denúncia (Actuació d’investigació núm. 168-04112015/100) a la qual va donar credibilitat, sobre encàrrecs de l’IGC (empresa pública) a GEOCAT (autodenominada societat mercantil que s’autofinança en un 100% i no rep subvencions ni transferències). 
  1. L’any 2020, al juny, (actuació d’investigació amb una duració de  5-7 anys) l’Oficina Antifrau de Catalunya va enviar a un informe raonat a l’ICGC en el qual destaca com a irregularitat constatada principal uns sobrepreus de 2,16 milions € per al període 2017-2013 en els contractes directes que feia l’IGC a GEOCAT, entre moltes altres irregularitats (Adjuntem. 1. Informe raonat ICGC_anonimitzat). 
  1. Al juliol de 2020 es contracta una empresa d’advocats  
  1. L’any 2020, al setembre, l’ICGC envia resposta afirmant no estar d’acord amb el contingut de l’esmenat informe (Adjuntem 2. Allegacions OAC- IGC_S_anonimitzat). 
  1. L’any 2020, al desembre, l’Oficina Antifrau de Catalunya dona per closa la Investigació passant a la Fase de Seguiment que efectua la Direcció de Prevenció de l’Oficina Antifrau (Adjuntem. 3. Resposta a resposta IR ICGC v3) 
  1. l’Oficina Antifrau considera que aquestes, tot i que aporten informació que podria modificar a la baixa l’import global dels sobrepreus estimats en l’informe raonat, confirmen les principals irregularitats descrites en ell (1. Informe raonat ICGC_anonimitzat). 
  1. l’Oficina Antifrau troba justificat un examen més aprofundit i independent per part de l’ICGC sobre aquests encàrrecs (Mapa per a la prevenció de riscos geològics i Mapa hidrogeològic). 
  1. El dia 16 de desembre de 2020 va sortir la següent notícia a la premsa: https://m.ara.cat/societat/Institut-Geologic-Catalunya-sobrepeus-durant_0_2582141973.html 
  1. El Comitè de l’ICGC va demanar explicacions a la Direcció de l’ICGC 
  1. La resposta de Direcció en la reunió va ser, que el fet que l’expedient d’investigació finalitzi passant a seguiment cal interpreta-ho com que l’oficina antifrau no ha considerat l’existència de delicte malgrat que al seu parer si que es van produir certes irregularitats.  
  1. El 13 de maig de 2021 el Comitè sol·licita a la direcció tota aquella informació relacionada amb aquest “examen més aprofundit i independent” que recomana realitzar l’Oficina Antifrau de Catalunya. Es rep una resposta per part de la Direcció el 04 de juny de 2021 que diu: 
  1. L’ICGC no disposa de cap mitjà propi. 
  1. Es determina que la conformitat dels treballs es realitza (l’acta de recepció) es a través de la signatura de la darrera factura corresponent als treballs encarregats. 
  1. La direcció de l’ICGC considera que han estat resoltes la totalitat de les observacions i recomanacions realitzades per l’OAC. 
  1. Aquest Sindicat, un cop estudiats els documents i les respostes de la Direcció, ha generat uns documents (Capítol 1 a 5 que s’adjunten) on s’ha valorat la documentació de l’Oficina Antifrau i les al·legacions de l’ICGC. 
  1. Capítol 1: Es fa un resum de com han anat els fets Informe raonat – Al·legacions – Resolució. 
  1. Capítol 2: es realitza una valoració del preu d’un full del un mapa per a la prevenció dels riscos geològics. 

S’arriba a la conclusió de que els sobrepreus són superiors als que calcula l’Oficina Antifrau de Catalunya. Es dona credibilitat a l’existència de sobrepreus en els encàrrecs de l’IGC a GEOCAT. 

  1. Capítol 3: es realitza una valoració del preu d’un full del un hidrogeològic. 

S’arriba a la conclusió de que els sobrepreus són superiors als que calcula l’Oficina Antifrau de Catalunya. Es dona credibilitat a l’existència de sobrepreus en els encàrrecs de l’IGC a GEOCAT. 

  1. Capítol 4: Es dona credibilitat a l’existència de fracturació de factures per part de l’IGC en alguns encàrrecs. No es dona credibilitat a les explicacions de l’ICGC. 
  1. Capítol 5: D’una banda es desmunta l’afirmació de l’ICGC de que encara que existissin sobrepreus en els encàrrecs de l’IGC a GEOCAT, aquests diners retornarien a l’IGC-ICC, comparant els sobrepreus estimats per a l’any 2009 i els beneficis obtinguts per GEOCAT al mateix període.  

De l’altra banda, es posen de manifest els dubtes que provoquen utilitzar com a valor positiu, un dels episodis més foscos de la fusió ICC_GC, que va ser la incorporació del personal de GEOCAT a l’ICC (Gener de 2014) de forma prèvia a la fusió. Cal dir al respecte que, encara que es pugui entendre que aquesta incorporació es realitzà de forma irregular, aquest sindicat sempre ha defensat, defensa i defensarà els drets adquirits pels treballadors de GEOCAT. Així mateix es posa èmfasi en el resultat de la fusió en quant al personal directiu de l’ens resultant, per exemple la direcció doblada en un context de retallades en tota la societat i el marc d’una suposada racionalització i simplificació de l’estructura del sector públic. Es necessari distingir entre els danys col·laterals generats per les direccions i la creació de noves places de responsabilitat, recordem de lliure designació pel director de l’ICGC, amb sous molt per sobre de la seva categoria a l’actual conveni de l’ICGC. 

El document d’al·legacions de l’ICGC utilitza mecanismes lingüístics per tal d’emmascarar la realitat (paraules com desenvolupament, racionalització, simplificació,….altisonants i amb poc significat tècnic) per tal de dificultar el treball de l’Oficina Antifrau, al nostres criteri el document té una clara intenció d’amagar les irregularitats. 

Aquesta Oficina Antifrau de Catalunya ha trigat uns 5-7 anys en emetre un dictamen sobre la denúncia de les irregularitats de l’IGC. Volem pensar que no s’ha deixat prescriure el cas, sinó que l’Oficina Antifrau de Catalunya no està dotada amb prou medis per perseguir aquest tipus d’irregularitats  de caire tècnic. Tot i així el que no s’entén és que l’oficina Antifrau doni com provat que hi ha hagut sobrepreus (>2.000.000 €) i després de 6 mesos no hi hagi cap intenció visible per part de l’ICGC per tal d’exigir la responsabilitat patrimonial que se’n deriva. 

Salto de página 

SOL·LICITEM 

D’acord amb les prerrogatives del Consell Rector de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, màxim òrgan de direcció del l’ens públic, i que és l’òrgan col·legiat superior de govern, direcció i control de l’ICGC:  

  • Cal que se li doni a la direcció de l’ICGC l’encàrrec de començar de forma immediata un examen més aprofundit i independent per part de l’ICGC sobre els encàrrecs de l’IGC a GEOCAT com demana l’Oficina Antifrau de Catalunya, és a dir, tal com es demana en els capítols 2, 3 i 4 que acompanyen aquest document cal realitzar una Auditoria tècnica independent

Entenem que l’ICGC per l’escrit de resposta al Comitè no tenia la intenció de donar compliment a aquest requeriment de l’Oficina Antifrau, ja que afirma que actualment compleix tots els requeriments que aquesta li ha fet. 

  • Recordar que la responsabilitat patrimonial de les autoritats i del personal al servei de les administracions públiques derivada de les seves actuacions en matèria de contractació pública, tant per danys causats a particulars com a la mateixa Administració, s’ha d’exigir d’acord amb el que disposa la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic i la seva normativa reglamentària de desplegament» (apartat primer de la DA 28. Responsabilitat de les autoritats i del personal al servei de les administracions públiques), i per tant un cop realitzada l’Auditoria Tècnica Independent, caldrà, si s’escau, actuar en conseqüència. 

Finalment, recordar que qualsevol societat democràtica i madura ha de disposar dels medis per combatre aquestes “irregularitats” i que com a membres de la societat la nostra obligació és exigir transparència.  

Així mateix, recordar que la denúncia de fets “irregulars” és el deure de tot servidor públic. 

La Fundació

La Fundació Capítol V – Respecte a les altres consideracions

Donat que l’escrit 2. Al·legacions OAC-IGC_S_anonimitzat introdueix que GEOCAT funcionava com una verdadera extensió de l’IGC

Farem unes reflexions al respecte

La memòria de GEOCAT de l’any 2009 indica que va haver-hi uns guanys de 76.000 €. Segons la informació tractada procedent de l’oficina antifrau per aquest any (2009) hi va haver més de 400.000 € en concepte de sobrepreus (veure capítol 2 on s’estima un sobrepreu de 134.000 € per al Mapa de riscos i capítol 3 on s’estima un sobrepreu de 285.000 € per al Mapa hidrogeològic)

Això implica un dèficit encobert de 325.000 € l’any 2009 ens porta a pensar que una part dels sobrepreus s’utilitzen per amagar una gestió dubtosa o deficient.

Al nostre parer, s’obren una sèrie d’interrogants:

  • Cada any hi havia dèficit (igual que  el dèficit calculat per a l’any 2009)? Cal una auditoria tècnica independent.
  • Estaven els sobrepreus relacionats amb aquesta, més que dubtosa, gestió econòmica?
  • On són els 325.000 € que diu l’ICGC que sempre, en qualsevol cas, tornarien a l’ICC i IGC?
  • També introdueix l’ICGC com a valoració que… bona prova de que GEOCAT funcionava, també, com una verdadera extensió de l’IGC, és que quan aquesta societat es va liquidar, part del personal es va integrar a l’ICGC, així com també tots els seus actius i passius.

En primer lloc, si llegim el Real Decreto-ley 20/2012, de 13 de julio, de medidas para garantizar la estabilidad presupuestaria y de fomento de la competitividad, veiem que diu explícitament :… a lo largo del ejercicio 2012 no se procederá a la incorporación de nuevo personal, salvo la que pueda derivarse de la ejecución de procesos selectivos correspondientes a Ofertas de Empleo Público de ejercicios anteriores, limitación que también alcanza a las plazas incursas en los procesos de consolidación de empleo previstos en la disposición transitoria cuarta del Estatuto Básico del Empleado Público, si bien la congelación de la oferta de empleo público no será de aplicación a determinados sectores y administraciones en los que la tasa de reposición se fija en el 10 por ciento.

En segon lloc, tot sembla indicar que el personal de GEOCAT no era personal de l’administració, és a dir, el seu sou no provenia de Capítol I, i per tant, es van saltar la norma contractant-los.

En tercer lloc, el procés d’incorporació, no sembla garantir la lliure concurrència, ni el caràcter obert, ignorant l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic.

En quart lloc, durant l’any 2013 l’ICC d’una banda i l’IGC de l’altra, van procedir a despatxar un nombre de persones similars a les que es van incorporar a l’ICC (procedents de GEOCAT) i posteriorment amb la fusió a l’ICGC.

Adjuntem, al respecte, una de les preguntes del Sr Jordi Cañas al Sr Vila al parlament de Catalunya:

Com justifica el Departament de Territori i Sostenibilitat el fet d’acomiadar vint treballadors al 2013 (12 de l’Institut Cartogràfic de Catalunya a l’abril i 8 de l’Institut Geològic de Catalunya a l’octubre) per motius econòmics, amb la previsió d’incorporar un nombre similar de treballadors de GEOCAT S.A al nou ens, l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya?

I la resposta del Sr. Vila,

Al més pur estil dels polítics, no respon amb una justificació, tal com es demana, sinó amb el procediment utilitzat: …se subrogarà el personal… No pot justificar-ho perquè sembla frau de llei.

Finalment, el Comitè de l’IGC, va rebre un BUROFAX on es justificava la contractació del personal de GEOCAT, després de despatxar personal de l’ICC i de l’IGC, amb aquests arguments:

No volem entrar en la valoració d’aquesta fusió, però sí que volem destacar la manca de transparència en el procediment. Traieu vosaltres mateixos les vostres conclusions.

La Fundació

La Fundació Capítol IV – Respecte al fraccionament de factures

  • Per una banda, l’Oficina Antifrau de Catalunya diu que la contractació dels fulls 77-24 Sarrià de Ter i 77-25 Girona van ser encarregats per l’IGC a GEOSERVEI mitjançant dues Ordres de Comanda per a cada full que no superaven en cap d’elles el límit de l’import de contracte menor (18.000,00 € sense IVA), constitueixen dos claríssims casos de fraccionament irregular de l’objecte contractual.
  • Per l’altra banda, l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, defensa que no existeix fraccionament donat que el treball de camp és diferent del de la realització del mapa en sí. Donat que s’entén que la recol·lecció de dades és diferent del fet de plasmar-les en físic, tot i ser el mateix full del mapa. Concretament diu: “el primer encàrrec que es va fer a GEOSERVEI tenia com a objecte els treballs d’anàlisi i primera fase de diagnosi, mentre que el segon encàrrec tenia com a objecte la realització de tasques de digitalització i redacció de memòries tècniques”

L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya afirma que és possible que unes persones vagin al camp (contracte 1) i unes altres plasmin el que aquests han vist al camp i en facin la redacció (contracte 2), i si són dos contractes diferents, podrien ser dues empreses diferents. Això és realisme màgic.

En cap més contracte del Mapa per a la Prevenció dels Riscos Geològics de Catalunya s’ha fet aquesta divisió de contractes, ni quan s’encarregaven a GEOCAT ni en les contractacions públiques posteriors.

Cal doncs, una explicació més adient per defensar que no és fraccionament de factures.

Comparat amb els capítols anteriors on es parla de sobrepreus superiors als 2.000.000 €, això del fraccionament de factures sembla una minúcia al seu costat. Costa d’entendre que la Presidenta del Parlament, per presumptament haver fet un fraccionament de factures, estigui sent investigada per prevaricació, malversació, falsedat documental i frau a l’administració (https://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/1963533-el-tsjc-rep-del-suprem-la-causa-per-malversacio-i-prevaricacio-contra-laura-borras-quan-era-directora-de-l-ilc.html) per haver trossejat diversos contractes per adjudicar-los, i que l’Oficina Antifrau de Catalunya ho consideri irregularitats.

A parer nostre, el fet que la direcció de l’ICGC no trobi una explicació raonable per a justificar aquest fraccionament davant l’Oficina Antifrau té l’objectiu de mitigar o encobrir realment com han anat les coses. És, un altre cop, una anomalia democràtica aquesta manca de transparència per part d’una empresa pública i fa més que necessària una AUDITORIA TÈCNICA INDEPENDENT.

Aquesta AUDITORIA TÈCNICA INDEPENDENT pot donar l’oportunitat a l’ICGC de trobar una explicació versemblant per aquest fraccionament de factures.

La Fundació, Sin categoría

La Fundació Capítol III – Mapa Geotreball V Mapa Hidrogeològic de Catalunya 1:25.000

De la documentació de l’Oficina Antifrau de Catalunya podem extreure sobre el mapa hidrogeològic:

  • Per una banda, l’Oficina Antifrau de Catalunya fa una proposta per al càlcul del preu de cada full, després d’haver comprovat el preu actual i resultats dels fulls, i calcula un sobrepreu de 1.161.541,71 €. entre anys 2007 a 2013 (inclosos).
  • Per l’altra banda, l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, argumenta que a GEOCAT s’elaborava més continguts dels que quedaven representats en el mapa final publicat, i que posteriorment l’equip tècnic coordinador del projecte a l’ICGC va simplificar els continguts que s’havien generat fins aquell moment (es va deixar de generar informació que no repercutia directament en la publicació dels fulls del Geotreball V) i es va simplificar l’estructura dels fitxers d’informació i, finalment, argumenta que una part dels continguts es passen a generar-se internament per tècnics de l’ICGC, simplificats també com a resultat del procés de racionalització de continguts exposat anteriorment, i una altra part deixa de fer-se.

L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya no fa cap proposta per valorar el preu dels mapes. Defensa, amb vaguetats, que no existeix sobrepreu (simplificar l’estructura,…) i generalitzacions (procés de racionalització….) difícils de comprovar si no es realitza una auditoria completa i independent.

Farem una proposta

En aquest link us expliquen que heu de fer per trobar les dades si us interessen. És l’anunci de licitació que hem utilitzat per calcular el preu d’un mapa, fins a la formalització del contracte (inclou preus, especificacions tècniques,….) https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/awardnotice.pscp?reqCode=viewDcan&idDoc=24124255&lawType=2 (pàgina temporalment no accessible, les publicacions anteriors a l’any 2019 no estan accessibles des del Portal de la Plataforma de serveis de contractació pública. En el cas que necessiteu disposar d’alguna d’aquestes publicacions, cal que ho demaneu a l’òrgan de contractació que ha fet la publicació).

D’aquest procediment s’ha pres els preus unitaris dels treballs realitzats: són els que figuren a la figura següent.  

Per calcular el preu dels fulls que va realitzar GEOCAT s’han pres els amidaments (unitats de mesura) dels mapes publicats per l’ICGC que es poden descarregar a GT V. Mapa hidrogeològic 1:25.000. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (icgc.cat). S’han descarregat els mapes per comptar el número de mostres i el número de punts d’aigua visitats.

El resultat es presenta en les següent taules: (El càlcul del sobrepreu surt de la diferència entre les columnes TOTAL i PREU PAGAT A GEOCAT)

Es calcula un sobrepreu superior a 44.000 € pel full de Castellar del Vallès.

Es calcula un sobrepreu superior a 38.000 € pel full de Granollers.

Es calcula un sobrepreu superior a 42.000 € pel full de Vilamitjana.

En aquest cas l’ICGC es contradiu en l’argumentació i reconeix només havia treballat en la fase prèvia de recollida d’informació, anàlisi de les dades i planificació dels treballs de camp (71-28 Manresa, 72-28 Sant Llorenç Savall) i aquest és el preu 14.900 € per full (uns 30.000 € + IVA), sense simplificació? Recordem que estan contractats a finals de setembre de 2013 i cobrats al desembre de 2013. Molt treball havia d’haver-hi per justificar 30.000 €, i més tenint en compte que això és pràcticament el que es cobra al 2015… per fer un full complet del mapa.

En quant als continguts del treballs realitzats les poques diferències que s’han detectat és el mapa de vulnerabilitat, un mapa satèl·lit i algun altre element sense importància que no explica aquestes diferències de preus entre el que facturava GEOCAT i els preus actuals.

Respecte als fulls del mapa hidrogeològic de Catalunya i fent un repàs per sobre d’alguns fulls d’aquest on el preu pagat pels fulls realitzats per GEOCAT són uns 40.000 € més cars que els fulls realitzats en l’actualitat tenint en compte els mateixos amidaments.

El següent gràfic és aclaridor:

El gràfic mostra que a partir de la desaparició de l’empresa GEOCAT, que era contractada per executar tots els mapes hidrogeològics, el preu ha esdevingut inferior al 50% per full, el que indicaria uns sobrepreus superiors al 100%, segons l’Oficina Antifrau i una simplificació de continguts BRUTAL segons l’ICGC.

Cal determinar doncs el preu de la simplificació i retallada de continguts

Per a això, i com a exemple, determinem el cost (preu pagat a GEOCAT) del mapes hidrogeologics per exemple, per a l’any 2008 i 2009. A més cal tenir en compte que comparem amb el preu d’un mapa sense rebaixa, pel que el sobrepreu real o preu de la simplificació sempre serà superior al calculat.

La darrera columna de la taula mostra el sobrepreu calculat o preu del desenvolupament, doncs bé 248.000 -285.000 € són l’equivalent a tenir cinc persones treballant a temps complet durant cada un dels anys, en que després no calen per que es fa una simplificació.

Seria ben fàcil comparar els resultats amb i sense simplificació (recordem que no s’han aportat a l’oficina antifrau exemples d’aquesta suposada simplificació, ni dels continguts extres,…..), una empresa no té cinc persones treballant durant dos any sense que quedi rastre…

Al nostre parer, igual que en el cas del mapa de riscos amb les vaguetats descrites, el fet de que la direcció de l’ICGC no demostri amb documentació les seves afirmacions davant l’oficina antifrau té l’objectiu de mitigar o encobrir on realment han anat aquests sobrepreus. Reiterem en aquest capítol l’anomalia democràtica que suposa la falta de transparència i la necessitat de l’AUDITORIA TÈCNICA INDEPENDENT.

La Fundació

La Fundació Capítol II – El Mapa de per la Prevenció dels Riscos Geològics de Catalunya 1:25.000

De la documentació de l’Oficina Antifrau de Catalunya podem extreure:

  • Per una banda, hi ha dues propostes per al càlcul del preu de cada full, després d’haver comprovat que les especificacions tècniques són molt similars, i calcula un sobrepreu entre 819.821,50 € i 932.381,94 € pels anys 2007 a 2013 (inclosos).
  • Per l’altra banda, l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, argumenta que GEOCAT feia desenvolupament, valoracions de propostes per incorporar a metodologies…..i que s’ha de contemplar la complexitat del territori…

L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya no fa cap proposta per valorar el preu dels mapes, defensa que no existeix sobrepreu amb vaguetats i generalitzacions difícils de comprovar. Així doncs, no tenim un altre que preguntar als experts, per sort a la casa en tenim algunes que ens fan una proposta de càlcul de preus. Consultant el link que us proporcionem podeu veure que heu de fer per trobar un mapa des de l’anunci de licitació que hem utilitzat per calcular el preu d’un mapa, fins a la formalització del contracte (inclou preus, especificacions tècniques,….)

Imatge 1- Mapa de complexitat elevada. Preu: 24.900 € + IVA

Imatge 2- Mapa de complexitat elevada. Preu: 24.900 € + IVA

Aquests són els mapes resultants d’un concurs públic i el seu preu. Estarem tots d’acord en que el preu d’un mapa de complexitat alta és de l’ordre de 25.000 € + IVA. I després ja valorarem el desenvolupament

Els comparem amb mapes realitzats per GEOCAT i adjuntem els seus preus segons l’oficina Antifrau:

Imatge 3- Mapa GEOCAT. Preu 43.000 € + IVA

Aquest seria un mapa fàcil, amb poca feina de camp (en comparació amb els anteriors) i poca feina de digitalització i redacció de les memòries [Una manera simple i ràpida de poder observar i diferenciar la complexitat entre els mapes és la quantitat d’areas “pintades” i el nivell de detall].

Un cop es pot establir una comparativa cost-complexitat, l’Oficina Antifrau diu que hi ha un sobrepreu de 18.000 € + IVA sense tenir en compte la complexitat; en aquest punt l’ICGC diu que el desenvolupament de metodologies no s’està tenint en compte… De moment ens reservem l’opinió.

Altres exemples de Mapes realitzats per GEOCAT

Imatge 4- Mapa GEOCAT. Preu: 44.060 € + IVA

Imatge 5- Mapa GEOCAT. Preu: 42.254 € + IVA

Imatge 6- Mapa GEOCAT. Preu 35.930 € + IVA

Imatge 7- Mapa GEOCAT. Preu: 53.244 € + IVA

Resumint:

Empresa Mapa Preu Complexitat
GEOCAT Agramunt 53.244 € + IVA Alta/Mitjana-Alta
GEOCAT Sant Salvador de Toló 42.254 € + IVA Mitjana-Alta
GEOCAT Manresa 44.060 € + IVA Mitjana/mitjana-alta
GEOCAT Mollet 43.000 € + IVA Baixa
GEOCAT Cardedeu 35.930 € + IVA Baixa
Beuter-Blasco Ripoll 24.900 € + IVA Alta
Beuter-Blasco Gombrèn 24.900 € + IVA Alta

Respecte als fulls del mapa per a la prevenció dels riscos geològics de Catalunya a més complexitat major preu, segons els arguments de l’ICGC. Un repàs per sobre d’alguns fulls del Mapa per a la Prevenció dels Riscos Geològics de Catalunya on el preu pagat pels fulls de complexitat baixa realitzats per GEOCAT són entre 11.000 € i 19.000 € més cars que els fulls de complexitat alta realitzats per BEUTER-BLASCO. Entre dos mapes de complexitat alta la diferència de preu és superior a 26.000-28.000 €.

Cal determinar doncs el preu del desenvolupament

Deixant de banda que el suposat desenvolupament porta implícita una falta de respecte important envers de les persones encarregades del Mapa per la Prevenció dels Riscos Geològics de Catalunya 25m i que avui en dia encara estan a càrrec del projecte. Per determinar el preu del desenvolupament, i com a exemple, determinem el cost (preu pagat a GEOCAT) del mapes de riscos per a l’any 2009 (extret del document 1.Informe raonat anonimitzat.pdf que el Comitè d’empresa ha posat a la vostra disposició) on cal tenir en compte que comparem amb el preu d’un mapa d’alta complexitat. Amb aquesta comparativa s’observa que el sobrepreu real o preu del desenvolupament sempre és superior al calculat.

La darrera columna de la taula xifra el sobrepreu calculat o preu del desenvolupament l’any 2009 en 134.000 € que podrien equivaldre a tenir dues persones treballant a temps complet durant un any en desenvolupament. Aquests desenvolupaments, que l’ICGC raona que s’han realitzat també per part de l’institut i que explicarien el perquè d’aquests sobrepreus, no s’han aportat a l’oficina. Costa d’entendre que no hi hagi rastre de les tasques que haurien d’haver realitzat aquestes “dues persones” durant l’any 2009 que podrien justificar els sobrepreus.

Al nostre parer, igual que en el cas del mapa de riscos amb les vaguetats descrites, el fet de que la direcció de l’ICGC no demostri amb documentació les seves afirmacions davant l’oficina antifrau té l’objectiu de mitigar o encobrir on realment han anat aquests sobrepreus. Reiterem en aquest capítol l’anomalia democràtica que suposa la falta de transparència i la necessitat de l’AUDITORIA TÈCNICA INDEPENDENT.

La Fundació

La Fundació – Capítol I

L’actual Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) es crea l’1 de febrer del 2014, a mitjançant la supressió de l’Institut Geològic de Catalunya (IGC), l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) i la dissolució i extinció de GEOCAT mitjançant la cessió global del seu actiu i passiu a l’ICGC.

Entre els anys 2007 i 2013, l’IGC contracta GEOCAT per fer una sèrie de mapes, que com es denuncia a l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) l’IGC està pagant per sobre del preu de mercat a GEOCAT. [És important destacar que la comparativa de preus que es fa a la diversa documentació compara els preus pagats amb els preus que es paguen actualment per projectes similars]. L’OAC veient aquesta documentació dicta un requeriment a l’ICGC, per tal de que justifiqui el per què del pagament dels sobrepreus. Val a dir que els companys de l’OAC detecten, com a cosa més significativa que el total dels encàrrecs directes a GEOCAT hi ha hagut uns sobrepreus és superior als 2.000.000€, que s’han produït de forma sistemàtica i a més destaquen que hi ha hagut fraccionament de factures (l’adjudicació a GEOSERVEI es va fer fraccionadament mitjançant contractes menors per tal d’eludir el principi de concurrència amb un procediment negociat). Tot això, es denuncia el mateix 2013.

Al setembre del 2020, NO sorprenentment, la direcció de l’ICGC respon al requeriment de l’OAC dient que no està d’acord amb el contingut de l’informe d’aquesta en els següents punts:

  1. Respecte el GEOTREBALL V Mapa hidrogeològic de Catalunya 1:25.000 argumenta que GEOCAT feia molta més feina que la que es fa actualment. Que els processos de creació de mapes s’han simplificat i que tot el procediment és més barat:
    1. s’elaboraven més continguts dels que quedaven representats en el mapa final publicat.
    2. l’equip tècnic coordinador del projecte a l’ICGC va simplificar els continguts que s’havien generat fins aquell moment (es va deixar de generar informació que no repercutia directament en la publicació dels fulls del Geotreball V) i es va simplificar l’estructura dels fitxers d’informació.
    3. una part passen a generar-se internament per tècnics de l’ICGC, simplificats també com a resultat del procés de racionalització de continguts exposat anteriorment, i una altra part deixa de fer-se.
    4. durant la realització dels full “pilot”, GEOCAT va realitzar tasques relacionades amb la proposta i definició de continguts del Geotreball V, participant de manera conjunta amb l’IGC en propostes de simbolització, creació de procediments i el desenvolupament de metodologies.
  2. Respecte el Geotreball VI Mapa de Prevenció de Riscos de Catalunya 1:25.000 comenta que el que s’està comparant és la realització del mapa en fase de “maduresa” (últim any de la creació) amb la fase de pilot + desenvolupament (1 any + 6 anys).
    1. En el transcurs dels treballs de l’etapa de desenvolupament, alhora que s’avançava en la realització dels fulls, calia valorar i analitzar l’aplicabilitat de les propostes per decidir si era convenient adoptar-les totalment o parcialment o si calia modificar-les abans d’incorporar-les en els procediments i metodologies a emprar per a la realització del Mapa de Prevenció de Riscos Geotreball VI.
    2. La pluralitat de fenòmens a avaluar i la necessitat d’assolir unes metodologies que permetin garantir uns resultats homogenis per a tot el territori ha fet que en l’històric d’evolució d’aquest projecte, que s’inicia l’any 2007, s’hagin produït tres etapes, al llarg de les quals s’han anat definint i concretant els continguts, les metodologies i els procediments de treball a emprar: etapa pilot, etapa de desenvolupament i etapa de producció.
    3. és evident que no tots els fulls presenten la mateixa complexitat pel nombre de fenòmens a estudiar i reflectir.
  1. Sobre el fraccionament de factures defensa que no existeix donat que el treball de camp és diferent del de la realització del mapa en sí. Donat que s’entén que la recol·lecció de dades és diferent al fet de plasmar-les en físic, tot i ser el mateix mapa.
    1. el primer encàrrec que es va fer a GEOSERVEI tenia com a objecte els treballs d’anàlisi i primera fase de diagnosi, mentre que el segon encàrrec tenia com a objecte la realització de tasques de digitalització i redacció de memòries tècniques

Lligant les tres “consideracions” de la direcció, aquesta al·lega que com eren propietaris del GEOCAT, tots els diners dels sobrepreus retornen i que finalment les treballadores de GEOCAT han passat a ser treballadores de l’ICGC.

  1. …en cap cas es va produir un menyscapte a l’IGC, doncs el control absolut de la societat per part de l’ICC i l’IGC garantia que qualsevol benefici de l’empresa acabés repercutint en el patrimoni d’aquests Instituts…
  2. …bona prova de que GEOCAT funcionava, també, com una vertadera extensió de l’IGC, és que quan aquesta societat es va liquidar, part del personal es va integrar a l’ICGC, així com també tots els seus actius i passius

Finalment, al desembre del 2020 l’OAC emet una resolució on explícitament indica que no es dona credibilitat a la resposta de l’ICGC, que es confirmen les principals irregularitats i que no s’aporta cap prova documental que sustenti les afirmacions que fa. Tot i així l’actuació es considera conclosa en fase de seguiment, a més de justificar un examen més aprofundit i independent. Cosa que ja s’ha demanat per part del conjunt del comitè.

  1. Valorades les al·legacions tot i que aporten informació que podria modificar a la baixa l’import global dels sobrepreus estimats en l’informe raonat, confirmen les principals irregularitats descrites en ell.
  2. L’actuació d’investigació es considera closa passant a la Fase de Seguiment que efectua la Direcció de Prevenció de l’Oficina Antifrau.
  3. Les prestacions de serveis que s’efectuen fora de mercat com les que varen ser objecte d’encàrrec per l’IGC a GEOCAT compatible amb els sobrepreus denunciats que justificaria un examen més aprofundit i independent per part de l’ICGC sobre aquests encàrrecs
La Fundació

La fundació – pròleg

El dia 15 de desembre de 2020 apareix una noticia al diari Ara: https://www.ara.cat/societat/institut-geologic-catalunya-sobrepeus-durant_1_1022259.html on es parla d’una sèrie d’irregularitats per part de l’Institut Geològic de Catalunya en les contractacions amb l’empresa Geocat on es van pagar sobrepreus de 2 milions d’euros durant 6 anys.

Aquesta noticia va ser contrastada mitjançant la publicació de la Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) https://www.antifrau.cat/ca/institut-cartografic-geologic-catalunya-juny-2020 que parla d’unes possibles irregularitats en les adjudicacions d’encàrrecs de serveis de l’Institut Geològic de Catalunya (IGC) a una societat mercantil indegudament considerada mitjà propi de l’Institut en el període 2007-2013.

En aquests moments l’informe està tancat i en fase de seguiment. Queden descartades l’adopció de posteriors mesures per part de l’OAC com a conseqüència de l’arxivament del cas. Tot i això, l’oficina de Direcció de Prevenció serà l’encarregada del seguiment del acompliment de les mesures que han estat recomanades. Mesures de prevenció i millores en procediments i pràctiques administratives per tal de garantir la transparència i reduir les oportunitats de frau.

En breu us farem unes entregues en capítols on intentarem explicar tot el procés i desenvoluparem les raons que l’OAC ha tingut per redactar aquest informe.

INTENTAREM POSAR LLUM A LA FOSCOR[1]


[1] Segons Carles Porta és una humil metàfora d’ “explicarem que va passar”. És un joc narratiu.

Actualitat ICGC

El “teletreball” en el pla de retorn

Hola companys/es, 

Al llarg de les dues últimes setmanes, s’ha estat negociant amb l’empresa la documentació que se us ha fet arribar des de la Comissió de coordinació del Pla de contingència. Aquest document (Condicions teletreball covid-19) s’ha acceptat des de tots els sindicats. Tot i que nosaltres hem donat el nostre “Si”, creiem que val la pena explicar el perquè i les mancances que hi trobem. 

En primer lloc, cal recordar que fa uns mesos  l’ICGC va dir:  

“Com a empresa, el repte més difícil que tindrem en els propers mesos és el de definir un pla de teletreball de veritat, adaptat a les necessitats i possibilitats de l’empresa, a les necessitats de conciliació dels treballadors, que respecti la normativa de prevenció de riscos i que es trobi en el marc d’actuació que estableixi la Generalitat de Catalunya. Amb aquest objectiu recuperarem l’esborrany de pla de teletreball en el que estava treballant la Comissió de Teletreball de l’Institut tot just abans d’haver-nos de confinar i reiniciarem les negociacions per tal que disposem d’un pla realista, amb objectius mesurables, que pugui durar en el temps, i que alhora sigui flexible per tal d’acollir possibles tornades massives a fer feines des de casa en cas de necessitat.” 

Amb aquesta declaració d’intencions, pensem que el fet que surti “teletreball” en aquest Annex al Pla de Retorn de l’ICGC podria crear dubtes entre els treballadors i treballadores, ja que no hi ha flexibilitat en l’organització del temps de connexió, ni ànims d’avançar en termes de conciliació familiar. A més, actualment hi ha un altre procés obert d’acord del teletreball. En aquest sentit s’ha intentat millorar el document afegint a la definició de teletreball el fet de que és durant la situació excepcional de pandèmia. 

En termes econòmics, l’empresa posa la restricció de que el Teletreball previst en aquest document per a l’etapa de la COVID-19 no pot suposar un increment dels costos de personal o dels béns i serveis de l’entitat, tret dels equipaments informàtics que hagin de ser adquirits.  Actualment, no hi ha una normativa en ferm d’aplicació a l’estat respecte de qui es fa càrrec de despeses com: mobiliari d’oficina, material de papereria, connectivitat a internet, llum, aigua, calefacció o qualsevol altra despesa en el lloc de treball triat per la persona treballadora (tot i que la UE si que ho especifica). Hem acceptat temporalment que no ha de suposar un cost extra per a l’empresa, ja que el recorregut legal de les reclamacions és actualment molt lent i les necessitats son immediates. En termes de prevenció de riscos laborals l’empresa ens està obligant a sol·licitar el teletreball (combinat amb treball presencial) assumint els costos en matèria de seguretat i salut a casa per disminuir el risc de contagi. Així doncs, destaquem la falta de voluntat de l’empresa vers la salut les treballadores un cop més. 

Veient l’actitud que ha tingut la empresa “o accepteu el que hi ha, o tota la plantilla haurà de tornar presencialment a l’institut” ens ha portat a acceptar aquest document, però no ens situa en un escenari en el qual la direcció de l’empresa realment tingui un interès en implantar el teletreball com a metodologia actual de treball a l’ICGC. Nosaltres no estem d’acord amb la manera de procedir, ja que pensem que en aquests temps de pandèmia hi hauria d’haver el màxim de gent a casa teletreballant i que es vagi a la feina en situacions on no es poden fer les tasques des de casa.

Actualitat ICGC

La potestat Organitzativa

La direcció de l’empresa, com ja ens té acostumats, exerceix, dia rere dia, el poder de forma vertical, imposant decisions.

Primerament, ens imposen una requalificació amb data de desembre del 2019 de certs llocs de treball, que encara des de la CGT esperem resposta conforme a llei sobre l’arbitrarietat d’aquesta reclassificació.

En segon lloc, hem tornat a assistir a un canvi d’organigrama que, com ja s’ha comunicat des del comitè, reflexa una nova imposició.

Per últim, i més recent, l’aplicació d’un calendari laboral de forma unilateral. Com bé heu vist, teniu les hores al vostre calendari laboral però que no ha estat acordat ni signat pel comitè ni per l’empresa. Tampoc no s’ha publicat a la intranet. Addicionalment, novament, exercint la seva potestat directiva, completament arbitraria, pretén que el personal de manteniment treballi la primera setmana d’agost sense una justificació raonada.

La voluntat impositiva d’aquesta direcció, pròpia de les fàbriques del segle XIX, sembla que s’ha instaurat a l’ICGC com a doctrina. A més, veient l’herència d’anteriors direccions, serà exposada públicament dia rere dia, any rere any fins que això no canviï.

Un altre rumb és possible.

tiempos

Actualitat ICGC

Calendari Laboral 2020

Bones,

Disculpeu el retard de la comunicació sobre el calendari 2020. De moment no tenim proposta definitiva donat el desacord que hi ha entre comitè i empresa.

Us adjuntem la última proposta de direcció. Des de CGT estem en contra que al personal de manteniment se li vulgui fer treballar la primera setmana de vacances. La direcció, un cop més ens demostra la seva arbitrarietat. Mentre que per conveni l’edifici està tancat a l’agost (donat que per això tenim 3 setmanes consecutives de vacances i obligatòries a gastar el mes d’agost, a excepció d’alguns casos molt concret), veiem que per altra banda cada estiu hi ha més col·lectius treballant.

 

Per nosaltres les 3 setmanes d’agost de vacances són o per totes o per ninguna. O liberalitzem el període de vacances o totes les treballadores a l’agost vacances.

 

Demà 25/2 tenim reunió amb drecció. Tot apunta a que no cedirán en la seva posició.

 

Us mantenim informades

 

ESBORRANY CALENDARI LABORAL MONTJUÏC 2020 v4