La Fundació

La Fundació Capítol V – Respecte a les altres consideracions

Donat que l’escrit 2. Al·legacions OAC-IGC_S_anonimitzat introdueix que GEOCAT funcionava com una verdadera extensió de l’IGC

Farem unes reflexions al respecte

La memòria de GEOCAT de l’any 2009 indica que va haver-hi uns guanys de 76.000 €. Segons la informació tractada procedent de l’oficina antifrau per aquest any (2009) hi va haver més de 400.000 € en concepte de sobrepreus (veure capítol 2 on s’estima un sobrepreu de 134.000 € per al Mapa de riscos i capítol 3 on s’estima un sobrepreu de 285.000 € per al Mapa hidrogeològic)

Això implica un dèficit encobert de 325.000 € l’any 2009 ens porta a pensar que una part dels sobrepreus s’utilitzen per amagar una gestió dubtosa o deficient.

Al nostre parer, s’obren una sèrie d’interrogants:

  • Cada any hi havia dèficit (igual que  el dèficit calculat per a l’any 2009)? Cal una auditoria tècnica independent.
  • Estaven els sobrepreus relacionats amb aquesta, més que dubtosa, gestió econòmica?
  • On són els 325.000 € que diu l’ICGC que sempre, en qualsevol cas, tornarien a l’ICC i IGC?
  • També introdueix l’ICGC com a valoració que… bona prova de que GEOCAT funcionava, també, com una verdadera extensió de l’IGC, és que quan aquesta societat es va liquidar, part del personal es va integrar a l’ICGC, així com també tots els seus actius i passius.

En primer lloc, si llegim el Real Decreto-ley 20/2012, de 13 de julio, de medidas para garantizar la estabilidad presupuestaria y de fomento de la competitividad, veiem que diu explícitament :… a lo largo del ejercicio 2012 no se procederá a la incorporación de nuevo personal, salvo la que pueda derivarse de la ejecución de procesos selectivos correspondientes a Ofertas de Empleo Público de ejercicios anteriores, limitación que también alcanza a las plazas incursas en los procesos de consolidación de empleo previstos en la disposición transitoria cuarta del Estatuto Básico del Empleado Público, si bien la congelación de la oferta de empleo público no será de aplicación a determinados sectores y administraciones en los que la tasa de reposición se fija en el 10 por ciento.

En segon lloc, tot sembla indicar que el personal de GEOCAT no era personal de l’administració, és a dir, el seu sou no provenia de Capítol I, i per tant, es van saltar la norma contractant-los.

En tercer lloc, el procés d’incorporació, no sembla garantir la lliure concurrència, ni el caràcter obert, ignorant l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic.

En quart lloc, durant l’any 2013 l’ICC d’una banda i l’IGC de l’altra, van procedir a despatxar un nombre de persones similars a les que es van incorporar a l’ICC (procedents de GEOCAT) i posteriorment amb la fusió a l’ICGC.

Adjuntem, al respecte, una de les preguntes del Sr Jordi Cañas al Sr Vila al parlament de Catalunya:

Com justifica el Departament de Territori i Sostenibilitat el fet d’acomiadar vint treballadors al 2013 (12 de l’Institut Cartogràfic de Catalunya a l’abril i 8 de l’Institut Geològic de Catalunya a l’octubre) per motius econòmics, amb la previsió d’incorporar un nombre similar de treballadors de GEOCAT S.A al nou ens, l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya?

I la resposta del Sr. Vila,

Al més pur estil dels polítics, no respon amb una justificació, tal com es demana, sinó amb el procediment utilitzat: …se subrogarà el personal… No pot justificar-ho perquè sembla frau de llei.

Finalment, el Comitè de l’IGC, va rebre un BUROFAX on es justificava la contractació del personal de GEOCAT, després de despatxar personal de l’ICC i de l’IGC, amb aquests arguments:

No volem entrar en la valoració d’aquesta fusió, però sí que volem destacar la manca de transparència en el procediment. Traieu vosaltres mateixos les vostres conclusions.